Da Camera 47: Flötenuhr de L. Van Beethoven (per a flautes de bec)

Num Pàgines Interiors
Autor
Arranjaments musicals
Àmbit
Escoles de Música i Conservatoris Grau Mitjà
Partitures Intermig
Col·lecció
Da Camera (publicació en paper) Núm. 47
Idioma
Format
Partitura
Continguts generals
Flötenuhr es pot traduir, literalment, per rellotge de flauta. A finals del segle XVIII es van posar de moda a Berlín i a Viena uns rellotges que portaven incorporat un petit orgue mecànic que interpretava peces musicals a hores determinades. També es van construir orgues mecànics per a la interpretació de peces a l’aire lliure o en salons privats. No és clar si la destinació d’aquestes composicions van ser rellotges o, potser, algun orgue mecànic. L’envergadura d’aquestes peces fa
pensar que podria ser aquest darrer.
En aquest llibre publiquem totes les peces de Beethoven que podrien anar destinades al flötenuhr. D’acord amb la partitura original, la instrumentació va del quintet de flautes al duo. Justament, l’Allegro non più molto, arranjat aquí per a flautes de bec contralt i baixa, és una peça de música de cambra de gran interès no tan sols per la seva bellesa, sinó perquè que no es disposa de gaire repertori per a duo d’aquests dos instruments. No cal dir que el repertori clàssic per a flauta de
bec és pràcticament inexistent. Les peces originals per a flautes “mecàniques” són una magnífica ocasió per als flautistes per endinsar-se en la sonoritat d’aquest estil.
Instruments
Flauta dolçaCaracterístiques tècniques
Mides
24,5 x 31 , vertical
Enquadernació
Fressat la partitura general. Grapa les particel·les.
Retractilat
Partitura i particel·les
Nombre de pàgines
72
Nombre de pàgines
32
Nombre de Particel·les
5
Nombre de Pàgines de les particel·les
40
ISMN
979-0-69238-928-6
Editor
DINSIC Publicacions Musicals