El cant dels ocells per a piano i violí o viola

Ben segur que som milers les persones que sentim una gran atracció i acollença vers aquest cant amorosament modelat per les veus anònimes de molts cantaires i en les mans de tants compositors que han volgut dir-hi la seva entorn d’aquesta clara melodia.

Quan Pau Casals la feu sonar a la casa Blanca el 13.11.1961 davant del president Kennedy esdevingué per sempre més un símbol inequívoc, portador al meu entendre d’un ancestral missatge: els vencedors no han de trepitjar als vençuts. També fou una ofrena, talment com si Casals els digués: "12Aquí teniu la flor més bonica del meu país, el plany més dolç que mai haureu sentit”.

La versió original de Pau Casals per a violoncel i piano fou transcrita més tard per a orquestra de violoncels i també per a solista i cor (Oriol Martorell).

Després de les recreacions de diversos compositors nostres, la meva aportació és com una pintura policroma del somni d’un pianista aimador d’aquest cant, que el sent a dins seu, i pres del seu encanteri, cada dia ha de temptar noves versions a fi d’enaltir-lo.

 

L'autor