Nocturn, per a veu (mezzo soprano) i piano

El poema Nocturn fou publicat en el llibre Quatre mil mots, de 1977, on gairebé clou la part titulada “Decasíl·labs de vell”. En aquest llibre, Pere Quart mostra una actitud escèptica i moralista matisada per la ironia. Aquí, el poeta, que qui sap si pren la nit com una premonició de la mort, compara l’insomne amb un “cadàver fresc, lliure de cucs” que s’abandona en “braços de la nit, com ella mut”.
El caràcter reposat o exaltat, gairebé en recitat, de tota la cançó, esclata al final en una frase d’un intens lirisme. El canvi de to, que tant contrasta amb la declamació anterior, em va fer dubtar, com poques vegades m’ha succeït, sobre si havia estat encertat o no en la composició del final. Però la darrera frase se m’havia imposat com una necessitat expressiva, gairebé una imposició ineludible. Una intuïció, però, que em feia dubtar. El dubte s’esvaí el dia de l’estrena a càrrec de l’estimada i enyorada mezzosoprano Montserrat Torruella. Poques vegades he estat tan convençut que havia encertat el final d’una composició.