La cuna (Versió per a clarinet solista i banda simfònica) PB

“La cuna” és una obra de petites dimensions, que suposem que l'autor va escriure en la seva joventut.
De fet, no deixa de ser altra cosa que un “solo de Concert per a Clarinet solista”, a l’estil de la música francesa de saló de l’època.

La font d’on hem begut per tal de reconstruir aquesta obra és un recull de parts instrumentals soltes, sense partitura original, provinents del llegat musical d’en Juli Garreta, actualment dipositat a l’arxiu de l’Orfeó Català de Barcelona, al Palau de la Música Catalana. Foren recopilades per Abili Fort. Reconstruïdes les parts en una partitura general, hem pogut deduir de seguida que estem en presència d’un tema amb variacions, precedit d’un petit preludi inicial. Totes les parts porten el títol de “Dansa per a Clarinet” però curiosament, en cap d’elles hi hem pogut trobar la més mínima indicació d’orientació matronímica o de velocitat d’execució.

Ens va semblar oportú des del primer moment respectar la notació original escrita per a clarinet obligat en do i proposar-la ara tal qual i sense cap mena de canvi ni esmena - fora d’alguna articulació - a l’actual clarinet en si bemoll. Hem conservat els signes originals de repetició en totes i cada una de les variacions. És criteri del solista la seva observació.

Originalment, totes les cinc variacions es presenten seguides. De tota manera, ens ha semblat oportú, abans d’abordar la 4a i 5a, que el solista pogués gaudir d’un petit descans abans d’afrontar-les.
Per aquesta raó ens hem permès la llibertat d’incloure una reexposició parcial del preludi inicial de l’obra – ara transportat - a manera de “Intermezzo”, per tal de deixar un respir al Solista abans d’abordar el tram final.