En Do i en Fa

La flauta de bec no és un instrument transpositor. La tessitura de la flauta contralt, una quinta més greu que la de la soprano, obliga a reaprendre la relació entre les digitacions i els noms de les notes, fet que constitueix un dels continguts fonamentals en l'aprenentatge de l'instrument. Per resoldre-ho, proposem una metodologia basada en el transport, que podríem anomenar 'estudi d'escales comparades', que ha de permetre a l'alumne relacionar les dues flautes i aprofitar tot el que ja sap en el nou instrument.
Convé entendre que aquest mètode té un paper parcial en la formació de l'alumne i que, lluny de pretendre ser l'únic text que utilitzi, vol acompanyar-lo mentre resol aquest contingut i haurà de ser combinat amb altres materials.
A aquestes alçades de l'aprenentatge ja va bé que l'estudiant es vagi familiaritzant amb la idea que no treballa des d'un text únic, sinó que n'utilitza diversos que l'ajuden en aspectes específics del seu desenvolupament (estudis, exercicis, obres...). És molt important que aquest treball no interrompi el procés a què l'alumne estava avesat amb la flauta soprano, sinó que es vagi introduint de manera gradual i procurant sempre que no col·lapsi el ritme d'aprenentatge dels altres continguts.
Els autors