La gran Sarah Chang, una de les estrelles més brillants del firmament musical, ofereix una de les obres indispensables del repertori romàntic: l’espectacular Concert de Dvorák. Res
millor per acompanyar-la que el record de les lluites populars que Xostakóvitx va traduir en música a la Simfonia núm. 11. 
Tots els violinistes volen tocar el Concert de Dvorák, una obra escrita amb l’assessorament directe dels virtuosos de l’època. La quantitat de recursos tècnics que exigeix és infinita, i superar el repte només és a l’abast de figures rutilants com Sarah Chang. Xostakóvitx mai no es va acostumar a la muntanya russa que li va tocar viure: de cop es podia trobar entronitzat com el compositor més estimat pels soviètics i, poc després, podia veure com la seva música era prohibida. Després de la Simfonia núm. 11, inspirada en la revolta popular del 1905, li van tocar els honors: l’èxit va ser tan espectacular que li van atorgar el premi Lenin i el van rehabilitar per sempre més.