La maledicció de les «novenes simfonies» es va acomplir un cop més: Beethoven, Bruckner, Schubert, etc. També Mahler va morir després de compondre la Novena, quan només havia esbossat la Desena. Una obra monumental, intensa i profunda, amb un final colpidor.
Que la Novena de Mahler parla de la mort no és cap secret. Hi ha qui l’ha batejat com a Rèquiem, per allò de ser la darrera obra acabada de l’autor o per estar inspirada en la proximitat de la mort. El cert és que Mahler també reflexiona sobre la seva pròpia vida: al llarg de la partitura hi ha una sèrie de cites musicals d’obres seves anteriors que es poden llegir com un repàs de la seva existència com a creador. És com si ens digués: «Aquí us deixo aquest llegat musical, però que consti que encara em quedava molt per explicar».