La Rapsòdia espanyola és un quadre impressionista, inspirat en aires espanyols, farcit de colors a ritme de malaguenya, d’havanera i de jota. Després d’aquesta obra, Ravel va anar gaudint d’un èxit darrere l’altre, excel·lint sempre com a pintor dels sons, fins arribar al Concert per a piano, una obra escrita per al 50è aniversari de la Simfònica de Boston, esquitxada d’aires de jazz i de ragtime, i d’un virtuosisme tan aclaparador que el mateix autor es va negar a interpretar-la. El ritme i el color són els principals actors d’aquestes obres, com també ho són de les Danses simfòniques, una obra impregnada del so d’Amèrica del Nord –on l’autor vivia des de feia anys– i que en algun fragment fa l’ullet a La Valse, de Ravel...