Des de les primeres notes l’ambient està plantejat. La llum és dura, la decoració és senzilla i tota l’atenció se centra en el trio i en la seva música. Amb l’experiència d’actuar amb Madonna i fidels als seus valors inicials, Kalakan afavoreix una relació íntima amb el seu públic mitjançant l’elecció d’un retorn al més bàsic. Amb un cert grau de risc, deixant espai per l’inesperat i l’espontaneïtat, els membres de Kalakan compten amb una posada en escena elegant, que reuneix els oients i els músics entorn a la música i a les sensacions que porten. Durant 90 minuts, Thierry, Jamixel i Xan estan quasi despullats amb veu i percussió. Canten textos bascos del segle XVI, de poetes contemporanis, a capella o amb tambors. La veu suau d’una cançó de bressol ve precedida d’una orgullosa jota. Colpegen percussions amb noms exòtics: txalaparta, ttun ttun, atabal, pandero... instruments que es toquen al País Basc avui dia. El seu repertori viatja des de la plana de Herribera fins a les valls de Zuberoa, desviant-se en algun moment a través de ciutats com Rio de Janeiro, Nova York, Londres, Roma o Amsterdam...