A l’època, van dir que Beethoven s’havia trastocat: que ningú no podia “aguantar” una hora de música simfònica. Que posar un cor al final de la simfonia era haver-se begut l’enteniment. I que li ho perdonaven tot perquè havia quedat completament sord... Però amb els anys, l’obra es va anar interpretant i el públic s’hi va anar rendint: la Simfonia núm. 9 “Coral” va acabar sent el que Beethoven havia somiat: un himne a la fraternitat entre els homes. Escoltar-la en viu és una experiència que ningú no s’hauria de perdre...