Un dels autors més prolífics de la nostra editorial és Antoni Rossell i Mayo, especialista en poesia i música a l'Edat Mitjana, a més de professor titular de Filologia Romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l'Arxiu Occità (Institut d'Estudis Medievals, UAB). Gran coneixedor de la temàtica del fenomen trobadoresc acaba de publicar el llibre Lírica trobadoresca medieval. Oralitat, emoció, arqueologia intersistèmica, transmediació i performance (DINSIC Publicacions Musicals, 2024).

En aquesta ocasió, Rossell ha tornat a abordar una important temàtica de la nostra història musical i que, d'alguna manera, ja havia abordat en el llibre Els trobadors catalans (DINSIC, 2006). Si aquell volum, acompanyat d'un CD on s'hi poden trobar cançons trobadoresques interpretades pel propi Rossell acompanyat d'un consort de música medieval, en aquest nou llibre l'autor aprofundeix en algunes qüestions com ara la importància de la tradició trobadoresca en la cultura catalana pel fet que aquesta, històricament, va erigir-se i servir com a model per a diferents generacions de poetes catalans. Però tampoc ens pot passat per alt, com el fenomen dels trobadors va ser objecte d'estudi per importants investigadors humanistes com ara el filòleg Martí de Riquer (1914-2013) o el musicòleg Higini Anglès (1888-1969). Això no ha evitat, segons Rossell, que aquesta tradició trobadoresca «no hagi estat banalitzada tant per operacions de falsa arqueologia i interpretació musical, com per estratègies econòmiques i comercials, o per projeccions suposadament ideològiques i/o identitàries».

És arribat el moment segons el prestigiós filòleg i musicòleg d'impulsar «noves perspectives i un apropament d'aquest repertori líric (poesia i música) a l'univers crític contemporani». En aquest impuls és obvi que el llibre de Rossell hi juga un paper més que destacat. Dividit en sis capítols, en el llibre es tracten temàtiques com l'amor cortès, l'emoció a la lírica trobadoresca, la imitació i l'oralitat, la música trobadoresca i el testimoni en primera persona del mateix Rossell coma intèrpret, autodefinit com un joglar contemporani. És evident que estem davant d'un gran i important llibre que s'erigeix com un estat de la qüestió de la lírica trobadoresca medieval al primer quart del segle XXI.