La realitat dels professionals de la música que es dediquen a la docència està molt ben perfilada per la literatura científica en investigació en educació musical, i coincideix de manera gairebé invariable a qualsevol part del món que posseeixi una cultura de base occidental: el músic coneix i domina molt bé la seva pràctica com a artística però ha tingut poques oportunitats, o cap, per formar-se en competències docents.

Com a conseqüència d'això, la praxi professional educativa del músic artista es basa sobretot en la reelaboració individual del seu aprenentatge al llarg dels anys com a estudiant, amb un caràcter clarament de recurs únic i poc flexible per abordar els reptes contemporanis de l'exercici de la docència en contextos canviants propis del segle XXI...