Aquesta setmana us recomanem els Quaderns de cançó de Ramon Ribé Queralt per a veu i piano, en que musica poemes de J.W. Goethe, Marìus Torres, Lluís Figuerola Ortiga i M. Mercè Marçal.

Dues canços per a soprano, mezzo i piano

 

Considerada per molts la millor poesia en llengua alemanya, fou escrita per Johann Wolfgang von Goethe l’any 1776. Era una versió excel·lent i una temptació per al Ramon. Com diu ell, “cadascú sent la poesia de manera diferent i, en llegir la traducció d’en Joan, jo pressentia ja la música”.

 

Durant la seva estada al sanatori antituberculós de Puig d’Olena (Sant Quirze Safaja), el gran poeta lleidatà Màrius Torres conegué la gironina Mercè Figueres, malalta com ell i que esdevindria la seva amistat més íntima i havia d’inspirar-li tota la sèrie Cançons a Mahalta. La música està dedicada per Ramon Ribé al seu germà, Joan, en record de vespres foscos, de contes i de somnis compartits durant la infantesa amb la imaginació encesa d’aventures i de mons inexistents.

 

Tres cançons per a soprano, mezzo i piano

 

Brida pertany al llibre Bruixa de Dol i té l’aire d’una corranda popular. La poetessa parla dels límits de les persones, es rebel·la i es declara disposada a anar “a la fira dels boigs. El compositor, en Ramon, que ha posat música a alguns dels poemes de la Mercè, la recorda amb molt d’afecte dels anys en què foren companys de treball a l’Institut Joan Boscà de Barcelona durant la dècada del 1980.

 

Poema publicat dins del llibre Plugim de cendres. N’és autor l’escriptor vallenc, actor, periodista radiofònic i rapsode, Lluís Figuerola i Ortiga. Aquest llibre fou publicat el desembre del 2008 i dedicat per l’autor “als meus amics, ara que vespreja”. La música, escrita per en Ramon Ribé, fou estrenada l’any 2012 per la soprano catalana Olga Miracle, nascuda a Califòrnia i resident a Barcelona, i el pianista Francesc Teixidó al Museu Europeu d’Art Contemporani (Palau Gomis) a Barcelona.

 

Aquest és el primer dels dos poemes de la Maria Mercè Marçal que duen aquest títol. En Ramon sempre volgué posar música a aquest poema i recorda bé el dia que la Maria Mercè li donà una còpia que ella mateixa havia mecanografiat, durant una conversa en la qual, entre altres coses, ella li explicà que estava treballant en una novel·la La passió segons Reneé Vivien (Premi Carlemany de novel·la, 1994).