Si no va ser fins que va tenir 40 anys que del cap de Johannes Brahms va sortir –després de tants esbossos com incomptables passejades pels boscos de Viena– una Primera Simfonia que es va rebre com la Desena de Beethoven, ¿fins a quin punt és possible que del cap d’un altre home pugui sortir una transcripció per a orgue d’un monument semblant? ¿És no ja lícit, sinó viable, que el magnífic tractament de la corda que fa Brahms en la seva primera simfonia pugui entubar-se per aparèixer transformat en vent? ¿Com es resolen els mil i un recursos que Brahms utilitza en una orquestra el paper tímbric i expressiu de la qual està al mateix nivell que les harmonies o les melodies que desplega?...