Apollo et Hyacinthus

És possible determinar, més enllà de la subjectivitat de cada oient, què volia expressar Mozart amb la seva música quan escrivia una obra? Per desgràcia, ell no va deixar escrites grans explicacions verbals al respecte, circumstància que converteix la partitura de cada obra en l’únic document al qual referir-nos a l’hora de voler resoldre aquesta qüestió. Així, el propòsit d’aquest llibre dedicat a la primera òpera de Mozart consisteix a intentar descobrir el fons expressiu de la música per la via de l’anàlisi formal de la partitura.

En tractar-se d’una òpera, aquest fons expressiu es manifesta d’entrada en els continguts dramàtics del text. L’anàlisi de la manera com la música els transmet parteix dels elements físics que la partitura ofereix de forma explícita (unitats de l’ordenament horitzontal, gestualitat del disseny melòdic, contextos harmònics i tonals, tímbrica de la instrumentació, etc.). Però l’estudi d’aquests elements atorga un paper especialment substancial als fenòmens no explícits, és a dir, a la forma “implícita” que les unitats musicals haurien de tenir per correspondència amb el metre verbal. Una forma que sovint queda modificada a causa d’afegits o retalls que l’autor aplica amb motivacions expressives, i que acaben donant als fragments musicals l’aspecte amb què finalment apareixen a la partitura. Així, comparar la forma implícita i la forma final d’un mateix fragment esdevé al llarg del llibre un dels mètodes que contribueix a revelar amb major eloqüència les intencions expressives del compositor.