La sirena, per a veu (mezzo soprano) i piano

El poema La sirena, del llibre La fàbrica, de Miquel Martí i Pol, evoca el toc que a les fàbriques indicava el canvi de torn de treball i que sonava, com les campanes, aquí i allà mesurant el pas del temps. Aquesta presència sonora era ben present per a tothom a Roda de Ter, la seva vila, i a tantes ciutats industrials com el Sabadell de la infància de l’autor d’aquesta partitura.
Poema i música expressen, amb serenor, el sentiment d’acceptació d’una realitat dura, tot i que suportable, però quotidiana i irreversible. I també esperançada: “vindran altres temps”, diu Martí i Pol. Però, mentrestant, la sirena marca per a tothom el dia a dia d’uns temps difícils que, sembla, s’han d’allargar fins més enllà de la nostra vida.