Tirant lo blanc per a cobla i timbales

El destí escolar dels nens catalans nascuts durant la postguerra, després del 39, fou anar a una escola en què es feien les classes en castellà i s’ignorava tot el que fos literatura o llengua catalana de qualsevol mena.
No fou fins ben entrada la dècada dels 60 que la situació començà a normalitzar-se i tornàrem a poder comprar i llegir literatura catalana sense cap mena de problema.
Als anys 80, la composició de música per a cobla gaudí d’una certa empenta i estímul a la seva creació amb l’aparició de diversos concursos de composició als quals em vaig decidir a presentar com a jove compositor del moment.

En Tirant lo Blanc, personatge novel·lesc company d’etapa històrica del Quixot, recuperat sortosament de l’aïllament cultural a què fou sotmès per les circumstàncies, em semblà una excusa prou interessant per intentar presentar-lo com a heroi de glossa a la catalana.
Aquestes foren les bases literàries escollides per «musicar» i donar aspecte i consistència a la glossa:

— Casament del rei d’Anglaterra
— Desfeta i mort del Gran Turc
— Prometatge d’en Tirant i na Carmesina
— Balls i festes de la Gran Victòria

D’altra banda, els instruments de cobla, en tractar-se d’eines creades i pensades per tocar i fer música folklòrica, guarden encara una certa dosi de senzillesa de recursos tècnics que els acosta i molt als instruments del Renaixement:
— El flabiol, a les flautes de bec d’entre l’Edat Mitjana i el segle XVII.
— Els tibles i les tenores, a les xeremies en general.
— Les trompetes i els fiscorns, als corni i buccine de l’època.
Això em permeté donar a tota l’obra un caire renaixentista, guerrer i amorós a la vegada, però sempre narratiu i situat en l’època, una particularitat molt palpable, sobretot en tot el decurs de l’última part, anomenada «Balls i festes».

Aquest Tirant obtingué el primer premi del Concurs de Composició Ceret-Banyoles 86.
Posteriorment, el 1994, fou coreografiat per Eduard Ventura, de l’Esbart Dansaire de Rubí.
Després l’autor en feu una versió per a banda per a la Banda Simfònica Municipal de Barcelona i una per a orquestra feta a propòsit per a l’Orquestra Simfònica OBC.