Eduard Toldrà, músic... i més. Una miscel·lània.

(...) Vaig gaudir amb la lectura del primer volum d’aquesta col·lecció, Giravoltant al maig. Correspondència entre Toldrà, Clausells i Carner (Dinsic, 2021), que em va fer recordar l’emoció que vaig sentir en l’espectacle poètic-musical, Fragments de converses. Epistolari Toldrà-Clausells, al qual vaig poder assistir l’any 2018 al Celler Vinyes dels Aspres de Cantallops, que va comptar amb la participació del nét de Manuel Clausells, l’actor Queco Novell. 

 

(...) Cadascun dels capítols d’aquest segon volum també recull i ens aporta molta informació i textos inèdits. A mi em captiva la música d’en Toldrà, i sempre m’he interessat molt pel context històric d’aquella època d’idealismes i d’un renaixement musical, i no només musical, i d’un Noucentisme que m’entusiasma profundament. (...)

 

(...) Al meu entendre, el Noucentisme és l’únic moviment nacional català que va saber dotar-se d'una estratègia global per al país. Políticament, culturalment, educativament. Però així com ens és fàcil associar-lo a personalitats com Enric Prat de la Riba o Eugeni d’Ors, Joaquim Torres- Garcia o Rafael Masó, per posar exemples ben diferents, ens costa, em costa més, relacionar-lo també amb la música. Però si va existir un compositor noucentista, aquest és Eduard Toldrà. La seva música reuneix tot allò que els noucentistes aspiraven a representar: mediterraneïtat, claredat, senzillesa, un cert ordre i una ironia de fil britànic. No és tan sols la tria dels textos –dels millors autors contemporanis noucentistes del moment-, sinó l’essència de la seva pròpia música. (...)

 

(...) El llibre que teniu a les mans n’és la prova més fefaent. Manuel Capdevila i Font, en una recerca admirable, ens endinsa en els poetes que el van inspirar, ens inclou tota una sèrie d’escrits de Toldrà que ens ajuden a entendre els seus interessos, gustos i els compositors que més va admirar i més el van influir, la importància que va donar a l’ensenyança de la música, etc. Colpeix llegir, en una entrevista de 1960 –dos anys abans de morir-, amb un Toldrà de 65 anys: “No he tingut cap altre fi, ni cap altre objectiu a la meva vida que la música (...). La satisfacció espiritual que m’ha donat no es paga ni amb tot l’or del món.”

 

Exctracte del Pròleg de

Quim Torra i Plà

131è president de la Generalitat de Catalunya