Nadales, per a quartet de flautes de bec

Durant uns anys, vaig prendre el costum de compondre una nadala per a quartet de flautes de bec durant les festes de Nadal. No hauria d’estranyar a ningú que aquest temps sigui propici per a la creació. Hi intentava experimentar tota mena de recursos musicals: harmònics, rítmics, melòdics, formals...; eren verdaders treballs d’aprenentatge. Puc dir que van servir per consolidar el meu estil personal, un estil marcat per l’interès melòdic, el control de la forma i el gust per la dissonància: la dissonància feta bellesa sonora. Aquestes petites peces de principiant van ser la base per a obres de més volada. Tots els compositors han passat per això. La teoria s’aprèn, però l’ofici es forja amb el treball i l’experiència.
Potser, tenint en compte el que s’acaba de dir, hom podria pensar que el més prudent hauria estat guardar aquestes composicions en un calaix i no exposar-les en públic, però el cas és que tres –les de 1982, 1983 i 1984– van ser guardonades en el 1r concurs de joves compositors convocat el 1985 per l’Institut Català de Serveis a la Joventut de la Generalitat de Catalunya. Les altres –1986-1990– es van estrenar, juntament amb les tres anteriors, en un concert que va tenir lloc a l’Església de Sant Just de Barcelona, a càrrec del quartet de bec Frullato, el desembre de l’any 2000.
No cal dir que l’excel·lent interpretació que aquest grup en va fer de ben segur que va atenuar els defectes de les partitures; però la prova de foc que suposa la interpretació en viu em va confirmar que aquestes obres mereixien l’oportunitat de
ser donades a conèixer.