Tres motets per a contralt

FRANCESC VALLS va néixer a Barcelona l’any 1671. Fou nomenat Mestre de Capella de Santa Maria del Mar l’any 1696 i a finals del mateix any passà a ser-ne de la Catedral de Barcelona a perpetuïtat. El 1726 i després de 30 anys de servei demanà la jubilació. Morí en aquesta ciutat l’any 1747.

A Francesc Valls se’l pot considerar un compositor clau per a la música catalana del barroc, tant per la importància del càrrec que va ocupar, com per la seva llibertat intel·lectual, que el portaren a interessar-se pel que es feia arreu d’Europa. En el seu tractat Mapa armónico práctico (2) ens parla del que feien els compositors francesos, alemanys i italians, destacant aquests últims com els de més bon gust en tot Europa. Tot i aquestes lloances no està d’acord en usar l’estil teatral italià a les composicions religioses, fet que denuncià en el seu tractat: “Exceden los italianos en el buen gusto, e idea de la Música Teatral vistiendo los afectos que exprime el verso con gran propiedad ya sea triste, alegre, serio, jocoso, ayrado, etc. y tambien en el enlaze de los instrumentos con que adornan aquella composición pero esto que para el teatro es admirable, en el templo como se oye lo mismo y se dixo arriba muchas veces, será impropio.”

Pràcticament tota la seva obra és religiosa, si exceptuem algunes cantates i tonos humanos, i no sabem què hauria fet en cas d’escriure per al teatre. Format dins un estil escolàstic, quan coneix de primera mà, i a causa de la Guerra de Successió, la música italiana, és capaç, sense trencar amb la tradició, d’evolucionar en el seu llenguatge compositiu fins a punts que el porten a resultats semblants als que havien arribat els compositors germànics que assimilaren la influència italiana sense abandonar l’herència contrapuntística.

Els motets que avui editem pertanyen a aquesta nova estètica. Tres els trobem al seu tractat abans citat, el Mapa armónico práctico. Altres tres provenen d’un manuscrit del fons format per material provinent de la desamortització de convents i monestirs i conservats a la Universitat de Barcelona. Els sis restants, conservats a la Biblioteca de Catalunya, pertanyien al fons de la Catedral de Barcelona.

Alguns d’ells els hem enregistrat amb el grup Guillamí Consort en el disc Francesc Valls i la música de l’Arxiduc Carles editat per La Mà de Guido.

Pensem que l’edició d’aquests motets ajudarà a la seva divulgació facilitant-ne l’accés als grups de música antiga del nostre país.

Sergi Casademunt i Fiol