Simfonia a la memòria de Juli Garreta (PB)

En aproximar-nos a Josep Valls i Royo ho estem fent amb un compositor que format primer a l'Escola Municipal de Barcelona, el 1924 va decidir marxar de l'Estat espanyol per poder evitar el servei militar i mostrar la seva oposició a la nacionalitat espanyola. Es va traslladar a París on va estudiar a la prestigiosa Schola Cantorum on va arribar a ser deixeble de Vincent d'Indy (1851-1931) i també d'Albert Roussel (1869-1937). Vicecònsol a Le Havre de la mà del seu amic personal, el poeta Josep Carner (1884-1970), el 1937 va conèixer a Gerhard a París en el transcurs del Festival de la SIMC (Societat Internacional de Música Contemporània) on es va interpretar una obra seva. Va ser aleshores quan Gerhard li va comunicar el delicat estat de la causa republicana a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), cosa que va portar a Valls i Royo a entrar de nou a l'Estat espanyol, lluitar i acabar exiliat als camps d'Argelers i Barcarès. Va tornar de nou a Le Havre on es va dedicar a la composició.

A la dècada dels anys trenta havia obtingut destacats premis de composició. Així, si el 1932, la Musical Fund Society de Filadèlfia l'havia reconegut amb el primer premi al concurs internacional de composició per el seu Concert per a quartet de corda i orquestra (1931), tres anys després, el 1935, va aconseguir ex-aequo, al costat de Joaquim Zamacois (1894-1976) i Josep Barberà i Humbert (1874-1947), el Premi Juli Garreta per la seva Simfonia (1935) que ara us presentem. Malauradament, però, la Guerra civil va impossibilitar la seva estrena per part de l'Orquestra Pau Casals. Amb els pas dels anys, el mateix Casals després d'haver analitzat detingudament el Concert per a violoncel i orquestra (1943) no va dubtar a fer-li saber que es tractava d'«una obra notable i una filigrana de perfecció» i que a més, que no se li podia demanar més perfecció.

Elogis semblants són els que arriba a declarar l'editor d'aquesta primera publicació de la Simfonia, Antoni Ros Marbà, que, en alguns catàlegs, pot llegir-se com la Simfonia «a la memòria de Juli Garreta», dedicatòria que cal relacionar amb l'esmentat premi de la Generalitat de Catalunya. Estrenada, parcialment, al Festival de la SIMC de Varsòvia de 1939 i a Brussel•les, la seva estrena íntegra va tenir lloc a París i, a Barcelona, no es va estrenar fins a l'any 1957 gràcies a la determinació d'Eduard Toldrà al capdavant de l'Orquestra Municipal de Barcelona.

 

Amb un travat discurs musical, d'elaboració exquisida, amb un punt deutor del nacionalisme musical, aquesta Simfonia, a judici de Ros Marbà, que n'ha revisat l'edició, «està molt ben escrita quant a mitjans, molt ben resolta pel que fa a l'arquitectura, amb contingut i una orquestració d'ascendència francesa». 

 

Extracte del pròleg d'Oriol Pérez i Treviño