Continguts generals
No som encara plenament conscients de la riquesa del patrimoni musical del nostre país. I no ens referim tan sols a l’anomenada «música culta», sinó també a les músiques populars i d’alguns dels seus gèneres adscrits com ho poden ser la sarsuela, el teatre musical, el cabaret o la revista. Els tres exemples de cuplet que teniu a les vostres mans en són un exemple ja no només d’un patrimoni que va tenir la seva incidència en el temps de la seva creació-interpretació, sinó que, fins i tot, van acabar integrant-se com a repertoris en cantants o artistes posteriors com ho poden ser Mary Santpere, Guillermina Motta, Núria Feliu, Salomé, Silvia Marsó o el grup La Trinca. Cal dir-ho quan abans millor.
Tot això passava en un moment complex, demogràficament parlant, de la ciutat de Barcelona on, entre els anys 1910 i 1930, va gairebé duplicar la seva població. Va ser el moment, per tant, de les primeres grans onades migratòries provinents del mateix principat, però també de Múrcia, Aragó o el País valencià. Eren onades que van acabar construint uns arquetips com són els de la jove minyona o la dependenta que s’enyorava del seu lloc d’origen, però també xocava amb la ciutat industrialitzada. (...)
(...) En els cas d’aquests cuplets, arranjats amb exquisidesa i excel·lència pel compositor Jordi Domènech, hi trobarem ja no només la ressonància dels teatres del Paral·lel de Barcelona, sinó un testimoni sociològic d’una època que rep l’impacte del descobriment de la tomba del faraó Tutankhamon, l’any 1922. Fet que es veu reflectit al cuplet Tuthom Jahma de Joan Costa i Manuel Sugrañes encara segueix vigent:
A Egipte com veíeu
tot són mòmies, ai déu meu,
i en aquí si us hi fixeu
es veuen mòmios per tot arreu.
Oriol Perez i Treviño