Quartet núm. 6

En els tres moviments de que consta el quartet, d’una durada total aproximada de disset minuts, he intentat conjugar la unitat musical amb la varietat, sense partir ni de figures temàtiques formatives, ni de cap repetició textual.
El primer temps (Allegro moderato) comença amb una breu introducció de nou compassos, en la que irrompen, primer, en fortissimo, les vuit notes inicials de la sèrie de dotze sons en la que es basa tota la composició, seguida d’una imitació en pianissimo sobre quatre d’elles, que es completa finalment amb la segona secció de sis notes de la sèrie. Aquesta disposició estructural binària asimètrica, en la qual la primera part és més breu i nodrida de sons que la segona, constitueix una matriu constructiva fonamental, que no solament es presenta amb freqüència durant el moviment en molt variades disposicions, sinó que també informa la seva trajectòria general i, fins i tot, la del conjunt de l’obra.
En contrast amb l’agitació dominant del primer moviment, a l’Andante que el segueix, hi predominen les notes sostingudes i tenses, especialment en les seves seccions inicial i final. I, encara que el moviment estigui concebut com un tot, s’hi poden distingir les següents parts: la primera, amb tres frases inicials d’exposició (compassos 1 fins 27); la segona, el la que es succeeixen tres seccions centrals de desenvolupament, enllaçades per breus transicions; i, finalment, la tercera, que comença al compàs 85, on s’arriba al clima expressiu d’aquest temps, que es manté fins a la seva conclusió.
L’Allegro vivace final comença amb una frase de nou compassos, seguida d’episodis de caràcter “scherzando”, derivats d’aquesta mateixa frase, que s’estenen fins al compàs 30. A partir del compàs 31, comença un període de desenvolupament, format per tres seccions (compassos 31-42, 43-65 i 66-78). Tot seguit, reapareixen -en disposicions diverses- les estructures inicials abreujades del segon temps, que tanquen el moviment amb material derivat del primer. 

L'autor