Quatre cançons d'Apel·les Mestres: per a cor de veus mixtes

El repertori coral compta amb un important grapat d’harmonitzacions de cançons tradicionals. En aquestes obres, la melodia, que s’ha transmès de generació a generació i que ha viscut sola o en companyia d’instruments diversos, es revesteix de polifonia i esdevé una peça de concert. Sembla natural, perquè ha estat així des de sempre. Així doncs, és habitual trobar en el repertori coral cançons tradicionals harmonitzades per a cor de veus mixtes. Força compositors s’hi han dedicat amb molt d’encert. El que no és tan habitual és que es facin adaptacions de cançons d’autor, com les que pertanyen a l’ampli i interessant repertori de la “nova cançó”, ni de cançons que van compondre autors coneguts, com ara Apel·les Mestres.

Apel·les Mestres no es considerava músic. Ell preferia que se l’anomenés cançoner, perquè tan sols componia poema i melodia i havien de ser amics seus, com ara Frederic Lliurat o Joan Massià, qui en completessin l’harmonització. Durant tota la vida va escriure cançons per al seu gaudi personal, més d’un centenar, i no va ser fins al 1922, quan ja tenia 68 anys, que va accedir a publicar-les. Interpretades per cantants com Mercè Plantada, Conxita Badia i, sobretot, Emili Vendrell, van tenir molta difusió i algunes fins i tot es van convertir en autèntiques cançons populars. Les seves melodies simples i naturals, que sembla que sorgeixin de la mateixa musicalitat del text, s’inspiraren sovint en cançons tradicionals.

Aquestes quatre cançons que us oferim respecten tots els elements de la partitura original i se’ls revesteix de la calidesa del color vocal del cor a quatre veus mixtes. Són cançons aparentment senzilles i fàcils d’interpretar, però que mereixen la mateixa exigència musical del gran repertori.