Dues cançons per a soprano, mezzo i piano

Wandrers Nachtlied
Calma nocturna (2012)
Considerada per molts la millor poesia en llengua alemanya, fou escrita per Johann Wolfgang von Goethe l’any 1776. Ha estat musicada per a solista o cor per uns vuitanta compositors durant els segles XIX i XX, alguns molt coneguts, com Franz Liszt, Max Reger, Franz Schubert, Robert Schumann, Charles Ives o Wilhelm Kempf. 

Diu en Ramon Ribé que podria semblar presumptuós musicar-la de nou. Tenia, però, una raó excel·lent per fer-ho. En Joan Bofill i Soliguer, bon amic seu i excel·lent pianista i musicòleg, li va passar la traducció que amb el títol de “Calma nocturna” havia fet l’any 1974 durant els seus anys d’estudi a Munic. Era una versió excel·lent i una temptació per al Ramon. Com diu ell, “cadascú sent la poesia de manera diferent i, en llegir la traducció d’en Joan, jo pressentia ja la música”.

Song to Mahalta (2011)
“Mai no podrem superar aquestes muntanyes (...) No podem aspirar al món, Mercè. Ens hem de recloure a la petita vall. I fem-la ben bonica, la nostra vall (...) Que cada una de les seves pedres estigui treballada amb les nostres mans i el nostre amor (…) (Màrius Torres, Carta a Mercè Figueres)
Durant la seva estada al sanatori antituberculós de Puig d’Olena (Sant Quirze Safaja), el gran poeta lleidatà Màrius Torres conegué la gironina Mercè Figueres, malalta com ell i que esdevindria la seva amistat més íntima i havia d’inspirar-li tota la sèrie Cançons a Mahalta. “Mahalta”, nom de dona usant durant l’Edat Mitjana per la noblesa, ens diu de l’estimació d’en Màrius per la seva amiga. Metge per professió, en el sanatori dedicava el temps a la lectura de filosofia, a tocar el piano i, sobretot, a escriure poesia. Morí el 1942, quan tenia trenta-dos anys.
La música està dedicada per Ramon Ribé al seu germà, Joan, en record de vespres foscos, de contes i de somnis compartits durant la infantesa amb la imaginació encesa d’aventures i de mons inexistents.