Simfonia Anàbasi

Simfonia Anàbasi, va ser escrita l’any 1993 i està dedicada al compositor Tomás Marco per l’amistat que uneix ambdós autors. En ella conflueixen dues formes musicals (el poema simfònic i la simfonia).
Segons explica el mateix autor, la gènesi d’aquesta obra és la següent: “L’any 1991 l’Orquestra Nacional de España em va encarregar una obra simfònica. En aquell moment vaig creure que calia iniciar unes composicions orquestrals de majors dimensions que les anteriors, relacionades amb el poema simfònic, com El lleó afamat(obra inspirada en el quadre de Rousseau), o la música concertant com els dos concerts per a clarinet ii orquestra. Les noves obres, a causa del plantejament, haurien d’anomenar-se simfonies, i caldria escriure diverses composicions d’aquestes característiques. La Simfonia“Americana” (fruit d’aquell encàrrec) es va estrenar a l’Auditorio Nacional de Madrid l’any 1992, i el subtítol feia referència als elements de caràcter extra musical que van suggerir part de l’obra. Aquests elements estaven relacionats amb característiques provinents de Llatinoamèrica, fonamentalment relacionades amb la literatura (barroquisme) i de la música tradicional (indis Ayarachi del Perú). L’ any següent vaig començar a compondre la que seria a meva segona simfonia”.

La Simfonia Anàbasi també està suggerida per elements extra musicals, en aquest cas pel poema Anabaseescrit l’any 1924 pel poeta i diplomàtic francès d’origen antillà Saint-JohnPerse (pseudònim d’Alexis Saint-LégerLéger) que va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1960. Tal com diu Jesús Rodríguez Picó: “Aquest poema, con altres de l’autor, se centra en la invenció d’una “geografia”, o millor, d’una cosmogonia amb elements èpics on el suggeriment és més important que la descripció. Aquest poema em va ser recomanat pel seu traductor al català Alfred Sargatal, i permetia continuar una línia de treball que vaig iniciar al final de la dècada dels setanta amb obres com La ciutat i les estrelles i posteriorment Diomira. En aquestes obres tenia molt en compte la relació entre matèria i poesia que establia en alguns dels seus llibres el filòsof francès GastonBachelard (1884-1962). Aquests plantejaments exposats en textos com L’eau et les rêvestractaven el suggerent tema de la imaginació de la matèria:”... crec que una doctrina filosòfica de la imaginació ha d’estudiar abans que res les relacions entre la causalitat material i la causalitat formal... les imatges poètiques tenen també una matèria”. D’acord amb aquests plantejaments, la Simfonia intenta traslladar a la música el món poètic de Saint-JohnPerse, la música reflecteix aquest imaginatiu món a partir de la constant transformació del material, protagonitzada preferentment pel color instrumental i el ritme. En cadascun dels moviments, un text inicial extret del poema intenta situar la característica fonamental del tractament de la matèria musical. Així, el primer moviment –bàsicament estàtic- és encapçalat pel text Fondation de la ville. Pierre et bronze, mentre que el segon –més aviat mogut i amb ritmes reiterats- porta l’encapçalament Des celebrations de fêtes en pleinair”.

David Puertas