Concert mosaic

El concert Mosaic, per a piano i orquestra, respon al compromís contret amb la meva esposa, la pianista Maria Carme Poch, que fou qui realment la va estrenar. La decisió la vàrem prendre en el marc d'un concert al que assistirem de la malaguanyada intèrpret catalana Rosa Sabater, i que es va materialitzar arran de l'encàrrec que em feu l'any 1981 el Ministerio de Cultura.
Si fins aleshores m'havia mogut dins dels paràmetres d'un determinat expressionisme derivat d'un pensament serialitzat, el Concert Mosaic semblà iniciar una nova etapa més especulativa pel que fa al timbre, dins d'una orquestra més reduïda que la de l'anterior Moviment Simfònic, (orquestra a dos: 2.2.2.1./ 4.0.1.0 /Arpa, Celesta, i un ample contingent de percussió, amb corda reduïda: 12, 10, 8 6 4), en la que intervé, per moments, la filigrana sonora, així com alguna que altra nota preparada en el piano que prendrà en el transcurs certa rellevància.

Les diferents seccions constitutives del Concert, en tant que parts altament diferenciades, tot i presentar-se en un sol moviment, conviden a entendre l'obra com un gran mosaic.
A una primera entrada de rigorós i subtil treball orquestral li segueix una escriptura de Música espanyola, a base d'arabescs propis del Cante Jondo , post Falla, en la que el solo de piano, amb alguna nota distorsionada en opac, juga, en paral·lel, amb la manipulació sonora de l'arpa (en tant que extensió de l'arpa del piano) per centrar-se en una mena de Vals grotesc que serà tractat en variacions. El desenvolupament d'aquests tres estadis ens porten a una evolució en la que s'hi troben elements jazzístics en el contrabaix o a la presència de formants circulars, expressats amb nova grafia en el punt culminant.
L'estrena de l'obra es feu dintre de la 1a Mostra Catalana Contemporània de l'A. C. C. el 29 d'octubre de 1983, per l'Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Michel Decoust i actuant com a solista M. Carme Poch. L'audició conegué un gran èxit per part del gran públic.

Carles Guinovart Rubiella