Cançoner 11

El cançoner
gaTONADES no està pensat per ser interpretat de dalt a baix. És més aviat un material divers on el mestre o el director tria les peces que li convenen i les presenta en forma de concert o, per què no, de cantata, lligant les diferent cançons amb un text de collita pròpia. Sembla que, per raons d'edat, els grups de cant coral més grans han de cantar, com a mínim, a dues o tres veus. Aquí continuen tenint material a una sola veu que, a canvi, permet un treball interpretatiu, crec, molt sòlid. De fet, puc imaginar-me sense cap esforç moltes d'aquestes cançons (La mascota, Don Gatu, les gates Maula i Garbo, la Romança, etc.) cantades per un solista.
La majoria són a una veu i passen de les tonades més simples a les més sofisticades, en un ample ventall de colors: cançons tendres (La panxa trista, el No-bressol), entremaliades (Romança, La gata Maula), divertides (Súper-xins!, La 'toma de la pastilla'), melangioses (El vals, La gata Garbo), etc. Quatre de les cançons tenen, a més, una part per a clarinet, dues d'elles obligat, mentre que les altres dues, 'ad lib.' Igualment, algunes cançons estan arranjades a dues veus i altres tenen una segona veu optativa.