Ferran Sor i Muntades, Fernando Sors o també Sort (Barcelona, 1778-París, 1839) és conegut com a guitarrista, tant en la vessant d'intèrpret com en la de compositor. Format musicalment a l'Escolania de Montserrat, més tard va cursar estudis a l'Acadèmia Militar. A causa de les seves idees liberals el 1813, en acabar la Guerra del Francès, va haver d'exiliar-se a França sense poder aconseguir la desitjada amnistia reial que li permetés tornar al seu país. Viatjà per Europa assolint fama i reconeixement com a virtuós de la guitarra i com a compositor. Els seu èxit, però, no es va reduir únicament a aquest instrument; quan tenia 19 anys va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona l'òpera Il Telemaco nell´isolla di Calipso. El 1822 va estrenar a Londres el ballet Cendrillon, el qual va obtenir un gran èxit tant a la capital britànica com a Paris, on es va representar cent quatre vegades. El 1826, en motiu de la coronació del tsar Nicolau I de Rússia, estrenà el ballet Hercule et Omphale. Retirat a Paris, el 1830 va publicar el cèlebre Méthode pour la guitare que fou traduït a diverses llengües. El seu opus, molt extens, a més d'una àmplia producció per a guitarra, comprèn música simfònica, religiosa, de cambra, vocal, òpera i ballet.
En aquest esbós biogràfic no podem obviar la importància que el violí va tenir en la formació del jove músic. Sabem que el seu primer professor de música, Josep Prats, era primer violí de la Catedral de Barcelona, i que el protector del compositor a la mort del seu pare, l'advocat i regidor de l'ajuntament de Barcelona Gaietà Gispert i Suriol, era un dinàmic músic amateur i reputat violinista. Segurament fou gràcies a la seva influència que Sor, a la mort del seu pare, va poder ingressar en el monestir de Montserrat. Finalment, ja a Montserrat, quan el seu company a l'Escolania Martí Sunyer (1776-1842) va prendre els hàbits el setembre de 1793, Sor ocupà el lloc que aquest havia deixat vacant com a primer violí de l'orquestra.
Joan Pàmies
