Nicolau Guanyabens i Giralt (Mataró, 1826- Palma de Mallorca, 1889) va ser un dels compositors catalans més destacats de meitat del segle XIX. Fou un dels primers en conrear els principals gèneres musicals de l’època, tot implicant-se en ideologies liberals. Fou també dels primers que compongueren òperes a partir de llibrets en català, i de temàtica historicista catalana. Alhora fou pioner en la composició de cançons a partir de poesia catalana. Les seves composicions simfòniques són molt reeixides, i de les primeres que es conservendel Romanticisme català.
El 1859, tot coincidint amb la celebració dels primers Jocs Florals a l’Ajuntament de Barcelona, li estrenaren al G. T. del Liceu l’òpera Arnaldo di Erill, amb llibret de Joan Cortada. També sol ser esmentat com a compositor, o arranjador, del’americana que amb el pas del pas es feu tan popular que avui en dia hom la considerada de tradició popular: La calma de la mar, partitura coral datada el 1858.
Nicolau Guanyabens va tenir una formació musical que avui en dia se’n diria no reglada, però que llavors –tenint en compte que no existia cap conservatori ni cap centre d’estudis musicals a la Barcelona dels anys trenta– era força habitual. Es formà gràcies als consells de Jaume Isern, un compositor invident relacionat amb el bo i millor de la cultura de la península, el qual ideà un sistema de lectura per a invidents abans que Braille patentés el seu mètode.
Un dels gèneres romàntics més desatesos a casa nostra és el repertori simfònic. Així com durant els darrers temps s’han revisat i recuperat algunes creacions líriques–no a debades era el gènere que tenia més influència al Romanticisme–, les obres simfòniques han quedat injustament en un segon terme. Ha estat més senzilla la recuperació dels repertoris de cançons. Ara bé, existeix una dèu d’obres simfòniques que van ser la base sobre la qual Morera, Pedrell i més endavant Toldrà, van crear les seves obres.
Guanyavens, tot i que es dediqués a la medicina, tenia una profunda coneixença de la composició, gràcies al seu contacte continuat amb el món musical,així comal fet que tingué accés a edicions simfòniques estrangeres franceses i italianes, de les quals en seguia els models.
