Fa pocs dies va presentar-se la temporada 2025-2026 de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya que va tenir lloc a la Sala 1 Pau Casals de L'Auditori de Barcelona. Entre les diferents programacions anunciades, en va destacar la de la interpretació de la Simfonia «a la memòria de Juli Garreta» de Josep Valls i Royo (1904-1999) que, precisament, va ser publicada per la nostra editorial amb una edició revisada per Antoni Ros Marbà.

Aquesta interpretació tindrà lloc el pròxim divendres 21 de novembre (19 h) en un concert on també podran escoltar-se la Balada de la nova Solveig (1937) de Pau Casals amb una orquestració del seu germà Enric- amb la participació de la soprano Elena Copons- i una suite del ballet El llac dels cignes de Piotr Illich Txaikovski. Per aquesta ocasió l'OBC comptarà amb la direcció de Josep Caballé Domènech.

En aproximar-nos a Josep Valls i Royo (1904-1999) cal tenir present que ho estem fent amb un compositor català que, com Robert Gerhard (1896-1970), va haver de viure a l'exili. És per això que la interpretació de la Balada de la nova Solveig de Pau Casals, dedicada a Conxita Badia (1897-1975), l'any 1937, com a penyora d'estima en haver iniciat ambdós artistes el seu exili, agafa tota la raó de ser en el cinquantenari de la mort de la reconeguda soprano i pianista.

La qüestió de l'exili en Josep Valls i Royo és molt més complexa. Format primer a l'Escola Municipal de Barcelona, el 1924 per evitar el servei militar i mostrar la seva oposició a la nacionalitat espanyola, es va traslladar a la prestigiosa Schola Cantorum de París on va ser deixeble de Vincent d'Indy (1851-1931) i també d'Albert Roussel (1869-1937). Vicecònsol a Le Havre de la mà del seu amic personal, el poeta Josep Carner, el 1937 va conèixer a Gerhard a París en el transcurs del Festival de la SIMC on es va interpretar una obra seva.

I és que des de la dècada dels anys trenta, Valls i Royo havia obtingut destacats premis de composició. Així, si el 1932, la Musical Fund Society de Filadèlfia l'havia reconegut amb el primer premi al concurs internacional de composició pel seu Concert per a quartet de corda i orquestra (1931), tres anys després, el 1935, va obtenir ex aequo, al costat de Joaquim Zamacois (1894-1976) i Josep Barberà i Humbert (1874-1947), el Premi Juli Garreta per la seva Simfonia (1935) que DINSIC Publicacions Musicals ha publicat. Malauradament, però, l'esclat de la Guerra civil va impossibilitar la seva estrena per part de l'Orquestra Pau Casals.

Un munt d'elogis són els que ha manifestat Ros Marbà, encarregat d'aquesta primera publicació de la Simfonia i que, en alguns catàlegs, pot llegir-se com la Simfonia «a la memòria de Juli Garreta», dedicatòria que cal relacionar amb l'esmentat premi de la Generalitat de Catalunya. Estrenada, parcialment, al Festival de la SIMC a Varsòvia de 1939 i, més tard, a Brussel·les, la seva estrena íntegra va tenir lloc a París i, a Barcelona, no es va estrenar fins l'any 1957 gràcies a la determinació d'Eduard Toldrà al capdavant de l'Orquestra Municipal de Barcelona.

Es tracta d'una obra de grans proporcions i que es conserva, com la integritat del fons Josep Valls, a la Biblioteca de Catalunya. Amb un travat discurs musical, d'elaboració exquisida, amb un punt deutor del nacionalisme musical, aquesta Simfonia, a judici de Ros Marbà, «està molt ben escrita quant a mitjans, molt ben resolta pel que fa a l’arquitectura, i amb contingut i una orquestració d'ascendència francesa».

Per a més informació del Concert a l'Auditori podeu clicar aquí.