Suite per a piano

El primer que es pot dir d’ aquesta SUITE, que acull Preludi, Ricercare, Air i Ciaccona, és que el seu nom no és metafòric o evocador sinó que descriu la tècnica compositiva amb la que està escrita: els quatre moviments tenen un tractament contrapuntístic i responen al principi formal que anuncien.
Pel que fa al llenguatge , ja fa uns quants anys que el compositor defineix la seva obra com a tonal. No com un suposat exercici d’estil en que algú torna a un determinat moment de la història de
la música (o fa una peça didàctica, o incidental) sinó com a resultat d’una reflexió interior en la qual hi entra com a subjecte tot el llegat del que definim com a música occidental. La tonalitat seria doncs, la condició necessària per a escriure música ara i aquí.
Per al compositor, finalment, fer música avui, respon a la voluntat de no renunciar a la vivència sentimental de l’ activitat compositiva.
L’obra va ser estrenada pel pianista José Alfonso Álvarez.

Jordi Parramon i Peralta