Tríptic

Aquest recull de tres peces per a piano ha estat escrit durant el període nadalenc del 2014. Malgrat l’absoluta independència de cadascuna d’elles, les he concebudes també com un tot, amb un lligam invisible que, per mi, respon a un estat d’ànim molt especial i que vol recopilar pensaments i emocions viscudes durant els tres darrers anys, arran de la trobada al Camerun de qui esdevindrà la meva esposa, l’Annick, el desembre de 2011. És a ella, doncs, a qui dedico aquestes obres, que respiren contrastos manifestos passant de la contemplació, nostàlgia, tendresa, a d’altres més vehements i apassionats. Pel que fa als títols de les peces, penso que són del tot suggeridors. La primera, “Recreació”, es mou dins un món de ressonàncies, en subtil polifonia, que s’apropa a un caràcter oníric, que recorda un esperit quasi de brasserie. La segona, “…Chopin”, vol evocar l’ànima del genial i irrepetible compositor polonès, el mag del piano, sense el qual potser no podríem copsar l’esperit de la música per a piano de Scriabin o Mompou, per exemple; tan gran és el missatge i la impregnació sonora i ambiental de Frederic Chopin. Dins el discurs formal de l’obra, també em vull recrear alternativament en el que serien aspectes dels “Preludis” i “Nocturns”. La tercera i última peça, “La terra i l’espai”, la més abstracta, oposa dos elements que s’exposen successivament en la clara forma ABA. L’element “la terra” proposa , amb una cantilena, dolça i severa a la vegada, una pesantor pròpia de la misteriosa força de la gravetat, a la qual, inevitablement, estem sotmesos. “L’espai”, que apareix en la secció B, ens ha de transportar justament als móns impalpables de la ingravidesa i aspectes més esotèrics.