Reminiscencias baéticas

La música que jo escoltava, tocava i disfrutava en la meva infància i adolescència era la dels anomenats grans clàssics del passat i els continuo gaudint, encara que no exclusivament. I sent oriünd del nord-est de la península, no vaig entrar en contacte amb la cultura de la meva admirada Andalusia fins bastant tard, encara que hi havia grans artistes catalans com Carmen Amaya o Peret a la meva Barcelona natal.
Però he tingut l’impuls d’escriure aquesta peça. El títol ja confessa el deute amb Manuel de Falla i més concretament amb la seva Fantasia Baetica que he tocat, gravat i aprofundit molt al llarg de la meva vida i, precisament per aquesta inevitable influència, he intentat trobar les meves pròpies solucions al desenvolupar les harmonies per quartes que sorgeixen intuïtivament de l’afinació de la guitarra i també en simular el microtonalisme del cante.
Tota la peça, encara que de discurs pensat i elaborat, vol suggerir l’espontaneïtat de la improvisació, molt especialment la segona part (tiento i cante); és per això que m’he abstingut d’indicar números de metrònom i que cal considerar que les indicacions d‘interpretació són merament un intent de reflectir la interpretació que he imaginat en el moment d’escriure-les. Vaig estrenar l’obra jo mateix al piano el 26 de novembre de 2023 a l’Auditori de Barcelona durant una marató pianística en record de la gran Alicia de Larrocha, i uns mesos després ja l’estic tocant diferent.
És per això que animo als meus hipotètics intèrprets que allarguin o escurcin repeticions d’acords o seqüències, canviïn frasejos o accentuació en el moment si així ho senten i inclús, a qui tingui art per a la improvisació l’animo que ampliï o modifiqui els melismes del cante o improvisi alguna interpolació. El límit està en l’equilibri del discurs i això és molt subjectiu.
Agraeixo per endavant a tot possible intèrpret el seu interès i col·laboració.

Josep Colom