Da Camera 47: Flötenuhr de L. Van Beethoven (per a flautes de bec)

En el Da camera 41 vam tenir l’ocasió de presentar-vos peces musicals que G. F. Händel va compondre o arranjar per a rellotges musicals. En la presentació d’aquell llibre es comentava que Haydn, Mozart i Beethoven també n’havien fet. Doncs bé, en aquest llibre tenim el goig d’oferir-vos les cinc obres del catàleg d’aquest compositor que es creu que van ser compostes per a orgue mecànic o flötenuhr i que apareixen en el seu catàleg amb la numeració WoO 33.
Flötenuhr es pot traduir, literalment, per rellotge de flauta. A finals del segle XVIII es van posar de moda a Berlín i a Viena uns rellotges que portaven incorporat un petit orgue mecànic que interpretava peces musicals a hores determinades. També es van construir orgues mecànics per a la interpretació de peces a l’aire lliure o en salons privats. No és clar si la destinació d’aquestes composicions van ser rellotges o, potser, algun orgue mecànic. L’envergadura d’aquestes peces fa
pensar que podria ser aquest darrer.
En aquest llibre publiquem totes les peces de Beethoven que podrien anar destinades al flötenuhr. D’acord amb la partitura original, la instrumentació va del quintet de flautes al duo. Justament, l’Allegro non più molto, arranjat aquí per a flautes de bec contralt i baixa, és una peça de música de cambra de gran interès no tan sols per la seva bellesa, sinó perquè que no es disposa de gaire repertori per a duo d’aquests dos instruments. No cal dir que el repertori clàssic per a flauta de
bec és pràcticament inexistent. Les peces originals per a flautes “mecàniques” són una magnífica ocasió per als flautistes per endinsar-se en la sonoritat d’aquest estil.