El títol de l’obra és simplement un estímul per la imaginació dels possibles intèrprets. Jo hi sento crits i laments, hi ha dansa més o menys frenètica i acaba amb l’últim sospir.
La vaig escriure fa molt de temps, l’any 1980, impremeditadament després de més de deu anys de silenci compositiu en una rauxa de tres dies intensos (...).
(...) Vaig intentar que cada instrument estigués tractat segons la seva pròpia naturalesa. El piano com a percussió, ressonant o seca, estructurant la pulsació rítmica i l’harmonia; per aquet motiu les indicacions de pedal són importants. La flauta, sempre cantant, des de el murmuri al crit en una sort de recitatiu constant.
Els números de metrònom son orientatius en els moments més estructurats, però la major part del temps el solfeig es molt aproximatiu -especialment quan no hi ha compàs escrit- i cada instrumentista ha d’estar molt atent a reaccionar als impulsos de l’altre.
Recomano un marge d’improvisació rítmica molt ampli.
Aquest Portal esta optimitzat principalment per a les últimes versions dels principals navegadors: Firefox 4.0, Google Chrome 3.0, Internet Explorer 9.0. La utilització d'un navegador no compatible o la desactivació d'algunes propietats, com la compatibilitat amb Javascript o la desactivació de les cookies, pot reduir la funcionalitat del lloc. Si s'accedeix al lloc gràcies a un firewall (tallafocs) o servidor proxy, asseguri's que es permet la recepció de cookies.