Set cançons sobre poemes de Núria Albó

Els poemes de Núria Albó pertanyents al seu bell poemari M’ho ha dit el vent, són principi inspirador i essència d’aquestes Set cançons per a veus iguals, piano i flauta, excepte en una d’elles (El fuster), que va sense flauta.
La poetessa, en la presentació de la seva obra, escriu: “Aquests poemes han estat pensats, sobretot, per a nens i nenes…” El sobretot ens fa evident que els adults no som exclosos del pensament de l’autora. Si bé és palès que uns poemes -Els bombers, El fuster- tenen un tret inequívocament lúdic; altres -Ulls blaus, Absència- susciten pensaments i emocions profundes, més propis de la maduresa.
Però és bo que els més jovenets reflexionin. Com no pot portar-los a la reflexió el treball coral del deliciós Pare i mare? I als més grans, qui pot privar-los de fer un bon esbarjo tot cantant Soldats de plom? Per això, les músiques sí que han estat pensades per a nenes i nens, amb una certa experiència en l’art coral, però també per als cors de veus iguals d’adults.
Els poemes de Núria Albó tenen, entre d’altres, els valors de la claredat i l’elegància. Les melodies d’aquestes cançons, tant si es presenten unisonalment, com si es mouen imbricades en el joc harmònic, pretenen ser directes i no desdir dels esmentats valors. Talment volen fer els instruments acompanyants.
El treball de la poetessa i del compositor queden escrits. Ara resta que es produeixi el miracle: que la interpretació del cor, sota el creatiu guiatge de la directora o director, condueixi a la seva veritable vida sonora els signes silenciosos de les partitures.

Baltasar Bibiloni