Serenata a l'Ateneu

Després de tota una vida estudiant, dirigint i assimilant tota mena de clàssics, romàntics i contemporanis, no deixant d’estar sempre a l’aguait de les últimes tendències estètiques de la música, arriba un moment a la vida, almenys per a mi, en què de sobte tot canvia…
En el meu cas, ha estat al voltant de la setantena. Quelcom m’ha dit que «ja t’és arribat el moment d’escriure i compondre allò que vertaderament tu creguis i sentis la necessitat de fer… no d’allò que “hauries” d’escriure per tal d’estar d’acord amb l’entorn»...
Fruit d’aquesta filosofia, aquí teniu aquesta Serenata a l’Ateneu, una obra escrita sense cap mena de complex, per tal de fer gaudir tant als professors músics que la interpretin, com al públic oïdor que se l’escolti.
Escrita i molt especialment pensada per a profit de totes les nostres abnegades petites orquestres de corda del País, l’obra vol ser també un homenatge a tots els Ateneus, Cercles, Biblioteques, Teatres, Foments, Casals, Patronats i Esplais de totes les viles, llocs i llogarrets de Catalunya.
A tots aquells patrons i artistes en definitiva que, d’ençà del segle XIX, han aportat de forma desinteressada un feix de cultura a tots els seus socis, amics, seguidors i veïns.
Especial agraïment als meus amics Abili Fort, viola, i Joan Palet, violoncel, pels seus comentaris durant la creació d’aquesta obra, sempre oportuns i encertats.

L'autor