Barcelona (1914-1995), pianista i compositor. Estudià piano amb Pere Vallribera i composició amb Antoni Massana, alumne d’Enric Morera i Enric Granados, i Cristòfor Taltabull, alumne de Max Reger. A. Massana li transmeté el gust per la música popular catalana, així com per la música de Wagner i Debussy, i del mestre Taltabull, en rebé l’afició per Brahms i Hindemith.
En acabar els seus estudis, Juli Sandaran i Sambeat s’interessà pel jazz i la improvisació seguint els models de l’època. Fou un dels iniciadors d’aquest gènere a Catalunya i liderà orquestres, quartets i trios en diferents locals de Barcelona. A partir dels anys 60, fou un dels primers pianistes de la cava de jazz “Jamboree”, on alternava amb el trio de Tete Montoliu entre d’altres. Una de les característiques de la seva personalitat fou que lluità perquè el jazz gaudís de la mateixa consideració i seriositat que la música anomenada “clàssica”. Allò que més l’importava era que la música fos de qualitat.
Participà en el primer festival de jazz de Barcelona (1966) i tocà amb figures del jazz com Emil Beckman, Lou Bennett, Bill Coleman i Stephane Grappelli.
També participà activament en el moviment de la Nova Cançó (1963).
Cultivà gèneres molt diversos, des de cançons (veu i piano), harmonitzacions i arranjaments de cançons populars i música de cambra per a diferents instruments (duos, trios, quartets), fins a la música religiosa, les sardanes i la música per a teatre i televisió.
Destaquen, en la seva obra, la “Suite per a dotze violoncels”, interpretada i dirigida pel violoncel•lista Lluís Claret; un oratori per a cor, orgue i quartet de corda o petita orquestra; sis sardanes; la comèdia musical “El Roig i el Blau” amb text de Joan Oliver (Pere Quart), estrenada al Teatre Grec i coproduïda per TV3 (1985); la música per a alguns dels personatges del “Bestiari” de Joan Oliver; música per a l’obra de teatre “El brunzir de les abelles”, de Rodolf Sirera (1991); i diferents peces per al programa de televisió catalana de TV2 “Terra d’escudella” (1978).
La seva música té una clara influència de la música catalana, que s’expressa a través de belles melodies, i del jazz, visible en l’estructura harmònica de les seves obres.
Podeu consultar: “El Jazz a Catalunya”, Edicions 62, Barcelona (1985), d’Alfredo Pappo; i “Jazz en Barcelona 1920-1965”, Editorial Almendra Music (2005), de Jordi Pujol Baulenas.