Paleàpolis

El títol de la composició ens situa en un moment històric i en un espai concret: la paleàpolis és una part de l’antiga ciutat grega, com es pot veure en els treballs arqueològics de Sant Martí d’Empúries. El compositor estableix un nexe imaginari amb aquest paisatge mític, i els àmbits modals utilitzats per a cada secció defineixen una sonoritat que ens submergeix en paisatges de la Grècia clàssica.En la partitura trobem indicats els modes, autèntics i plagals, emprats en cada secció.
La partitura està escrita per a arpa i orquestra de cordes, amb unaintervenció de solo que pot ser interpretat per flabiol, flauta o violí. Les sis breus seccions de l’obra porten dos tipus d’indicacions: l’expressiva i la modalitat.
La dansa de la quarta secció i la cançó tradicional de la darrera es combinen amb altres parts de caire molt diferent, com el solo d’arpa o el passatge “Misteriós”, concebut quasi com un ritual.

Paleàpolis està dedicada a Albert Bosch i a la Jove Orquestra de Figueres.

Jesús Rodríguez Picó